No ho acabo d'entendre... la mare obre els ulls com unes taronges i el pare ve corrents cap a mi quan em llenço de cap o de genolls pel tobogan més petit o quan vull tirar-me sol pel dels grans. Ah! i si em volen ajudar començo a plorar. Unes llàgrimes que es transformen en somriures quan ja he pogut llencar-m'hi tot sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada