Ara ja no ploro sinó que se m'il·luminen els ulls quan arribo a La Caseta i veig les motos al patí (al migdia sempre n'intento fer servir dues al mateix temps), el tobogan que baixaré de cap tot i els avisos de les monitores i especialment tots els meus companys, tots amb el cabell ros i la meitat nòrdics, que em reben amb els seus millors somriures i uns mocs ben llargs penjant del nas!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada