Xocolata, melindros i pastís per celebrar els meus 2 anys... i cada cop que em preguntaven quants anys tens? la resposta era o "no" o "2 anys" al mateix temps que ensenyava un sol dit. Vaig passar-m'ho molt bé embrutant-me els morros i quan va deixar de ploure ruixant amb aigua als pares dels nens que van venir a la meva festa i que estaven parlant de coses de grans al jardinet de casa.
Això si, si ja tenia joguines ara hauré de fer fora de casa el pare o la mare per poder guardar-les!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada